Després de mesos de tenir el llibre empolsant-se a l'estanteria a la fi em vaig decidir a endinsar-m'hi. D'entrada em produïa unes sensacions contradictòries: l'autor ("El noi del pijama de ratlles") m'agrada molt, però la temàtica, la Rússia de principis del XX, em tirava una mica enrere (i no se perquè, sino és per un absurd prejudici).
Però ja de seguida s'endevina l'estil desenfadat de Boyne i les pàgines passen ràpidament en una narració en primera persona que combina la història cronològica de l'adolescència del protagonista, amb la inversió cronològica de la resta de la seva vida fins a tocar-se. Malgrat aquesta original narració, i desconec si realment aquesta era la seva intenció en el fons, des de ben aviat vaig intuir la "sorpresa" que potser no s'hauria de començar a intuir fins a la segona meitat del llibre.
Fàcil de llegir, crec que abusa de l'emotivitat en molts moments. Pel meu gust, que és meu i només meu, la seva millor novel·la és "Motí al Bounty", per damunt fins i tot del famós nen del pijama. "La casa del propòsit especial" no arriba al nivell d'aquestes dues, però permet passar unes hores entretingut amb la història del jove de la Rússia rural que es veu llançat a la fastuositat de la família reial a Sant Petersburg, poc abans de la seva caiguda durant la revolució bolxevic.
Seguiré comprant-li novel·les al senyor Boyne, però que no s'acomodi, que deixar de comprar és una de les coses més fàcils que hi ha, especialment en aquests temps que corren...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada