El diumenge dia 16 de Maig vaig anar al Teatre Victoria a veure aquesta obra de Calderón i, la veritat, vaig sortir molt satisfeta de les dues hores que aproximadament va durar l'espectacle.
Un pintor, D. Juan Roca (català, per cert) està casat amb Serafina, una dona que no és feliç en el seu matrimoni, doncs és presonera del temps en què viu i del seu amor per D. Alvaro, que inicialment creu mort però que en realitat no ho està i torna a la seva vida per raptar-la. Aquests tres personatges formen el triangle amorós d'aquesta obra on es barregen l'amor, la gelosia, l'honor i la venjança.
La CIA. NACIONAL DE TEATRO CLASICO, dirigida per Eduardo Vasco presenta aquesta obra de Pedro Calderón de la Barca, un dels principals exponents del "Siglo de Oro Español" i deixa molt clar els principis que hi regien: que un home té dret a matar a la seva dona i al seu amant si l'han ofès, és a dir, a mantenir el seu honor per mitjà de la venjança i del cruel assassinat.
És un exemple immillorable d'una obra on s'hi barregen els principis de la tragèdia clàssica amb els personatges típics de la comèdia que endolceixen el tema tràgic de l'obra i també amb fascinacions repentines, amors impossibles, naufragis,... que recorden la novel.la italiana.
Està molt ben interpretada per tots els actors, el vestuari és adequat a l'època, un bon acompanyament musical en viu i un decorat modern i minimalista (gairebé sempre format per quadres del pintor, però que es veuen per la part del darrere). Un d'aquests quadres té un paper verdaderament important en el final tràgic que té lloc per un cúmul de circumstàncies i casualitats que es van succeint irremissiblement.
L'obra passa simultàniament entre Nàpols i Barcelona, ciutat aquesta última que Calderón va coneixer i admirar i que va fascinar a tot el Barroc, segons ens explica el programa.
En resun, una bona tarda de teatre clàssic d'un dels dramaturgs espanyols més internacionals.
dimarts, 18 de maig del 2010
dijous, 13 de maig del 2010
NO HI HA TERCERES PERSONES, de Empar Moliner
Llibre que consta de diferents relats, 10 en total, d'aquesta escriptora i periodista.
Nomès la coneixia per algunes intervencions en programes de radio i TV i també per algun article als diaris.
En aquestes narracions hi he trobat unes situacions a vegades divertides, altres tristes, algunes fins i tot dramàtiques, però totes amb uns personatges molt creïbles i reals, descrits amb un estil fresc i un llenguatge amè.
És un llibre que no cal llegir-lo tot seguit, doncs cada capítol és una història diferent, sense cap conexió, però he de dir que a mi la seva lectura total nomès m'ha durattres dies.
Nomès la coneixia per algunes intervencions en programes de radio i TV i també per algun article als diaris.
En aquestes narracions hi he trobat unes situacions a vegades divertides, altres tristes, algunes fins i tot dramàtiques, però totes amb uns personatges molt creïbles i reals, descrits amb un estil fresc i un llenguatge amè.
És un llibre que no cal llegir-lo tot seguit, doncs cada capítol és una història diferent, sense cap conexió, però he de dir que a mi la seva lectura total nomès m'ha durattres dies.
dimarts, 11 de maig del 2010
"Una vida en joc", d'Albert Salvadó
Heu sentit a parlar del CASINO DE LA RABASSADA?
Es va inaugurar a Collserola l'any 1911 formant part d'un gran complex lúdico-turístic que pretenia estar a l'alçada d'altres grans espais similars a Europa. Durant un any l'alta burgesia barcelonina va freqüentar el restaurant, el casino i les atraccions (es va construir una muntanya russa espectacular per l'època i una mena de tutuki splash), fins que les prohibicions del joc i les pèrdues milionàries van anar acabant mica en mica amb el somni d'aquesta mena de Montecarlo barceloní.
L'escriptor Albert Salvadó narra a "Una vida en joc" els mesos d'esplendor del Gran Casino de la Rabassada i ho fa amb una novel·la negra que barreja realitat i ficció. Tot i tenir una trama un pèl fluixa pel meu gust, la recreació de la Barcelona bulliciosa d'aquell temps és excel·lent i en general la novel·la flueix molt fàcilment i amb una tensió creixent. Una mica previsible però val la pena perdre's en les seves planes ni que sigui per recordar un projecte luxós del qual no en queden més que algunes runes escampades per la muntanya de Collserola.
En aquest sentit us recomano que feu un cop d'ull a aquesta pàgina web http://www.fotosdebarcelona.com/docs/CasinoRabassada-ESP.pdf Aquí hi trobareu fotos antigues on hi descobrireu el casino, les atraccions i tot el complex. I veureu també el que queda de tot allò, per si algú vol perdre's per Collserola buscant records de l'esplendor...
Es va inaugurar a Collserola l'any 1911 formant part d'un gran complex lúdico-turístic que pretenia estar a l'alçada d'altres grans espais similars a Europa. Durant un any l'alta burgesia barcelonina va freqüentar el restaurant, el casino i les atraccions (es va construir una muntanya russa espectacular per l'època i una mena de tutuki splash), fins que les prohibicions del joc i les pèrdues milionàries van anar acabant mica en mica amb el somni d'aquesta mena de Montecarlo barceloní.
L'escriptor Albert Salvadó narra a "Una vida en joc" els mesos d'esplendor del Gran Casino de la Rabassada i ho fa amb una novel·la negra que barreja realitat i ficció. Tot i tenir una trama un pèl fluixa pel meu gust, la recreació de la Barcelona bulliciosa d'aquell temps és excel·lent i en general la novel·la flueix molt fàcilment i amb una tensió creixent. Una mica previsible però val la pena perdre's en les seves planes ni que sigui per recordar un projecte luxós del qual no en queden més que algunes runes escampades per la muntanya de Collserola.
En aquest sentit us recomano que feu un cop d'ull a aquesta pàgina web http://www.fotosdebarcelona.com/docs/CasinoRabassada-ESP.pdf Aquí hi trobareu fotos antigues on hi descobrireu el casino, les atraccions i tot el complex. I veureu també el que queda de tot allò, per si algú vol perdre's per Collserola buscant records de l'esplendor...
diumenge, 2 de maig del 2010
Rutes culturals per Barcelona
http://www.cultruta.com/php/apps.php
Interessant, original, divertit, amè...
Barcelona vista des d'un altre punt de vista. Molt recomanable!
Interessant, original, divertit, amè...
Barcelona vista des d'un altre punt de vista. Molt recomanable!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)