Julio Manrique, nou director artístic del Teatre Romea

L'actor i director de teatre Julio Manrique serà el director artístic del Teatre Romea durant els propers 3 anys. Manrique, popularment conegut pels seus papers en diverses series de la Televisió de Catalunya com "Porca Miseria" o actualment a "Infidels", substitueix en el càrrec a Calixto Bieito que n'ha estat el director els últims 11 anys i que ho va deixar el mes passat.

Julio Manrique ha obtingut el compromís de dirigir una obra cada any. I si tenim en compte les bones acollides de crítica i públic que han tingut les seves últimes experiències com a director, això és una molt bona notícia. Per cert, que l'obra que va estrenar el passat Grec, "Coses que dèiem avui", de Neil LaBute, es reestrenarà aquesta primavera a la Sala Villarroel. No ens la perdrem!

La Llibreria Ona ens diu adéu

Avui és un dia trist per tota la cultura catalana. Si fa uns dies anunciàvem la desaparició d'una magnífica revista de teatre avui hem de parlar del tancament d'una de les llibreries històriques de Barcelona: la Llibreria Ona, dedicada exclusivament a la venda de llibres en llengua catalana.

La Llibreria Ona va obrir les portes el 1962 a la Gran Via barcelonina en un moment complicat per la llengua i la cultura del nostre país; i durant anys va contribuir a la difusió de llibres en català, lluitant contra les constants agressions que va patir.

La crisi econòmica de la distribuidora l'Arc de Berà, propietària de l'establiment, ha empès al tancament a finals d'aquest mes de l'històric local. Segons el director de l'empresa, Jaume Ensesa, la llibreria ja ha complert amb l'objectiu que es va proposar en obrir de normalitzar el mercat de la cultura i la llengua catalanes.

Però que ningú ens vengui sopars de duro. La llibreria tanca arrossegada per la mateixa crisi que ha fet tancar centenars d'empreses abans que ella. L'argument del director sona a justificació perquè la distribució de llibres en català, ni tan sols la mateixa llengua catalana, està normalitzada. I no ho estarà mentre a grans superfícies com La Casa del Libro, l'exposició de llibres en català es limiti a una taula d'un racó de la gran llibreria del Passeig de Gràcia. Així que queda molta feina per fer i notícies com la d'avui no em permeten ser massa optimista.

Finalment, no puc acabar aquest article sense un record personal cap a un lloc on he passat tantes hores. Quan el cos em deia que necessitava un llibre, anava allà; quan n'havia de regalar un, anava allà; quan senzillament volia aïllar-me de l'agitació del centre de la ciutat, anava a la Ona. I em perdia entre els seus llibres, els fullejava, els acaronava. Aquest plaer no l'he trobat en cap altra llibreria de Barcelona. Bé, sí, en una: la Força 6 del carrer Balmes, que curiosament també ha hagut de tancar les seves portes degut a la crisi...

Adéu Ona, gràcies pels moments de pau i per tot el que m'has donat.

L'Art de la navegació

(repesco aquest article que va quedar enfonsat a les catacombes d'un antic blog)

 

Navegar és molt més que traslladar-se d’un lloc a un altre damunt d’un vaixell. En un altre temps fer-se a la mar era tota una aventura; ara ha deixat de ser-ho. El GPS, el radar, el pilot automàtic, etc. Tot són grans avenços per a la seguretat dels navegants, però alhora han ajudat a fer perdre el romanticisme d’aquella aventura marítima.

 

Afortunadament, encara queden mariners romàntics, que aposten per una navegació pura i autèntica, comptant amb el mar que altres menyspreen. El patró, el seu vaixell, i la natura que l’envolta. Beneïts siguin els avenços tecnològics que ens fan més fàcil la vida, però se n’ha de fer un ús prudent perquè al cap i a la fi, la tecnologia pot fallar en el moment més inoportú.

 

Portar el timó és una acció que s’ha anat perdent a favor del pilot automàtic. Cal saber dur el timó! Sentir les ones, sentir el vent, conèixer el teu vaixell; això només s’aconsegueix acaronant la canya hores i hores fins a comprendre cada reacció. Cada vaixell té el seu caràcter, el seu geni, les seves virtuts i els seus defectes. L’hem d’arribar a conèixer bé. Ha de ser el nostre amant. L’hem d’escoltar, respectar, i anar descobrint a poc a poc cada racó, cada secret, cada desig ocult, per anar-nos unint íntimament, i acabar finalment estimant-nos.

 

L’amor i la bellesa van junts. Què hi ha de més bell al mar que un veler amb totes les seves veles inflades pel vent? Un veler és noble com un amant fidel que es mostra orgullós al món. Trimar les veles és un art; el mariner se’n fa càrrec igual que un escultor poleix la seva obra sense acabar-ne mai del tot satisfet. Busca sempre la perfecció d’aquell vaixell que estima. L’observa, l’entén, i alhora escolta el vent i estudia les ones perquè res faci mal al seu gran amor. I el veler el correspon avançant amb elegància, lliscant entre les aigües satisfet de ser adorat per l’amant i respectat pel cel, el vent i fins i tot pel mar que talla.

 

En Jordi Griso és un d’aquests mariners. Ell i el seu Menjavents m’han ensenyat que Art i Navegació poden anar junts. Un veler al mig del mar, solcant les aigües silenciós empès pel vent, sota milions d’estrelles que vigilen el seu pas i amb dofins que l’acompanyen com a un vell amic, és quelcom tan bell i poètic com pot ser-ho una obra de Tizià. I també és música dolça i l’emoció de la literatura d’aventures. Però per sobre de tot és una llibertat absoluta dels sentits, igual que l’Art.   

 

Una mala notícia pel teatre de Barcelona

Just abans d'alçar-se el teló de la nova temporada teatral a Barcelona, ens trobem amb la mala notícia de la fi de la revista TeatreBCN que ens ha ajudat durant onze anys a mostrar-nos tota l'actualitat del teatre que es fa a la ciutat.

Gràcies per tot i que sigui un "fins aviat"!