Amb més força que mai s'han sentit aquest any les veus emprenyades contra les festes intersetmanals, com passa sempre que el 6 i el 8 de desembre cauen fora del cap de setmana. Ja fa temps que anem veient com, amb l'excusa de la crisi, cada cop queden menys coses intocables. Aquest mateix matí el conselles Mena s'ha mostrat rotundament favorable a moure els festius per tal que caiguin en dilluns o en divendres, argumentant motius econòmics.
Doncs jo em mostro rotundament contrària a aquests moviments. Per quins motius? Única i exclusivament per motius, diguem-ne, humans, sentimentals si voleu. Sí, perquè encara que no ho sembli, en un món tan tecnològic, aquests també poden ser motius de pes. Potser cal recordar que els festius (amb comptades excepcions) no ho són per un caprici del polític de torn, que tots ells tenen una història, una tradició i una raó de ser. Ens hi podem sentir més o menys identificats: un ateu no tindrà res a celebrar per Nadal o per la Immaculada, molts a Catalunya no volem saber res d'aquesta Constitució, i a alguns personatges (tots en coneixem algun) els sonarà a xinès el dia del Treballador. Però el festiu és festiu per alguna cosa i no podem negar la importància de la seva tradició.
Aquest valor humà és el que reivindico jo, perquè massa sovint en els últims temps m'han fet sentir com un simple número, una freda xifra en una estadística. I convindria no oblidar que per damunt de tot, cadascun de nosaltres és persona. Si tot ens ho mirem des d'un punt de vista tan pragmàtic, potser sí que al final acabarem tots convertits en robots. Però és clar, potser és el que volen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada