Teatre Romea, del 2 de febrer al 5 d'abril
Barcelona, 12 de febrer de 2010
Un cafè poc carregat
Joan Ollé ens presenta aquesta comèdia de Goldoni amb la qual el dramaturg italià pretenia anar més enllà de la Commedia dell'Arte que havia seguit tantes vegades. Aquí trobem uns personatges més profunds que s'allunyen de la comicitat típica de la seva obra.
Pel Cafè hi passen diferents històries i personatges que s'entrellacen: Eugenio (Pere Arquillué), el jugador i faldiller, Vittoria (Mireia Llunell), la muller enamorada, Lisaura (Paula Blanco), la ballarina, Don Marzio (Joan Anguera), el xafarder irremeiable,... Tots ells sota la mirada preocupada de Ridolfo (Mingo Ràfols), el propietari del Cafè, que veu com el joc per una banda, i les intrigues amoroses per l'altra, afecten la vida dels seus clients. I entremig apareix sempre el maliciós Don Marzio embolicant-ho tot.
Ens trobem doncs, davant d'un text brillant, ja que Goldoni difícilment decepciona, però malgrat tot Joan Ollé no aconsegueix trobar el ritme ideal damunt l'escenari. I probablement hi tenen molt a veure els alts i baixos que trobem entre el grup d'actors. Per una banda hi ha la solvència de Pere Arquillué i de Mingo Ràfols, però d'altra banda la peça em va coixejar amb el personatge de Don Marzio, interpretat per un massa insegur Joan Anguera, que va arribar a vacil·lar fins i tot amb el seu propi text en alguns moments. I és una llàstima, perquè es tracta d'un personatge clau, que ben interpretat podria arribar a dur el pes de l'obra i fins i tot marcar-li el ritme. Desgraciadament, Joan Anguera no ho aconsegueix en cap moment. Confio en que fos només un mal dia.
Per últim, no puc deixar passar l'ocasió de parlar de l'escenografia. Si bé d'entrada sorprèn trobar l'escenari del Teatre Romea convertit en una gegant cafetera express que representa el Cafè del títol, de seguida em va embargar la sensació que més que un recurs divertit i original, és una simple "baixada de pantalons" davant del mecenes. I és que ja sabem de sempre que qui paga mana, però en aquest cas, trobo que el preu és excessiu.
3 comentaris:
Enhorabona pel bloc!!!
Ja t'aniré llegint! I ja comentaré si he vist alguna de les obres q ens proposes!!
petons
laia de la I.
El Café de Goldoni és una comèdia centrada en un café propietat del bo de Ridolfo, on hi passen diversos personatges amb diferents històries (temes de joc, d'intrigues amoroses...) i enredant-ho tot, Don Marzio i a la vegada, intentant arreglar-ho tot, Ridolfo.
Davant un text excel.lent, crec que Joan Ollé no ha sabut treure'n tot el suc i no se exactament a què pot ser degut. Particularment penso que la interpretació de Joan Anguera en el personatge de Don Marzio, peça clau de l'obra, està una mica insegur i vacilant. De la resta d'intèrprets, res a dir, tan de Mingo Ràfols com de Pere Arquillué com a personatges destacats, trobant també molt encertat a Dafnis Balduz en el seu paper de Trappola.
La decoració m'ha decepcionat, doncs la cafetera gegant promocionant els cafes Lavazza no és gens adequada (tot i que sigui el patrocinador de l'espectacle), considerant que si volen fer publicitat, la facin en altres mitjans i no aprofitant una representació teatral.
Carme
Núria i Carme, només puc expressar el meu acord total amb els vostres comentaris.
L'obra acusa la falta ritme i les actrius estan, sota el meu humilíssim punt de vista, molt desaprofitades!Són una caricatura desdibuixada del que realment podrien ser.
Ens veiem a butaques!
Estel
Publica un comentari a l'entrada