divendres, 26 de febrer del 2010

Un Déu Salvatge, de Yasmina Reza, direcció de Tamzin Townsend

Teatre Goya

 

Barcelona, 25 de febrer de 2010

El gran èxit de la temporada?

     Si el boca orella funciona, aquesta obra té tots els números de convertir-se en un dels èxits de la cartellera teatral barcelonina del 2010. D'entrada té els ingredients ideals: una autora de reconegut prestigi (Art), una directora habituada a dirigir grans actors, una comèdia amb tocs d'humor negre que parla de la vida i de nosaltres mateixos, i quatre actors excepcionals.
     Dos matrimonis es troben per parlar dels seus respectius fills, un dels quals ha pegat a l'altre. Es reuneixen perquè ells no són nens, i han de poder parlar civilitzadament sobre el que ha passat. Però mica en mica tot va pujant de to, i apareixen els veritables caràcters dirigits per aquest "déu salvatge" que mou el món. És com una bola de neu que es va fent cada cop més gran i s'endú tot el que troba. Les bones intencions s'acaben i s'entra en aquest espiral perillós on tots els personatges acabaran caient a l'abisme.
     Els quatre actors treballen amb una gran complicitat, i això dóna una gran ritme a l'obra. Jordi Boixaderas és l'Àlex, l'advocat sense escrúpuls i arrogant. Davant seu, un Ramon Madaula que encarna el senzill Miquel, que mica en mica ens mostrarà el seu costat més fosc. La seva dona, la Verònica, en mans d'una magnífica Roser Camí, és la pacifista amb una llengua enverinada. La dona de l'Àlex, l'Anna, és una Vicenta N'Dongo que, tot i treure tot el que porta dins (fins i tot literalment), té la mala sort de fer-se càrrec del personatge menys definit dels quatre.
     Com diu la seva directora, ens trobem davant d'una tragèdia disfressada de comèdia. Però una comèdia excel·lent i excel·lentment interpretada, a la que li auguro una llarga vida a la cartellera.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu, Núria, en tot el que dius de l'obra. Crec que pot arribar a ser un gran èxit, de l'ordre del que va tenir en el seu dia, "El Mètode Gronholm". Ingredients no li falten: excel.lent text, direcció, interpretació i un ritme que va "in crescendo" al llarg de l'obra, que podem qualificar de comèdia àcida, o negra, o com tu molt bé dius, d'una tragèdia disfressada de comèdia.
Remarcar l'excel.lent interpretació de cada un dels actors, molt ficats tots en el seu personatge, oferint-nos un ampli ventall de les seves qualitats interpretatives al llarg de l'obra, donat el gir que va prenent durant l'hora i mitja que dura l'espectacle.

Carme