Biblioteca de Catalunya, del 23 de gener al 14 de març
Barcelona, 5 de febrer de 2010
Una comèdia agredolça
Ha tornat el teatre a la Biblioteca de Catalunya i ho ha fet amb una divertida comèdia del dramaturg italià Eduardo de Filippo (Dissabte, diumenge i dilluns). I és de nou la companyia la perla 29 sota la direcció d'Oriol Broggi qui ocupa aquest espai tan especial, i ho fa canviant el teatre clàssic (Antígona, Hamlet) per una peça que s'acosta al sainet.
Sota els arcs de la Biblioteca s'ha aconseguit un escenari molt íntim que fa que el públic sigui gairebé part d'aquesta família, especialment en aquells moments que els actors interactuen amb els espectadors, en uns divertits entreactes.
Ens trobem amb un text sobre les tradicions familiars arrelades i les convencions socials que tan sovint els més joves pretenen canviar, passi el que passi. És la vida quotidiana d'una família napolitana, a la vigília de Nadal, on trobem el patriarca Luca Cupiello (un magnífic Pep Cruz), el vell genïut i tendre, obsessionat en fer el seu pessebre, la seva dona Concetta (Marissa Josa), dedicada a la família i que lluita perquè les coses continuïn com estan. I els fills Tomassino (Bruno Oro, que se sent com peix a l'aigua fent riure), el lladregot, i Ninuccia (Màrcia Cisteró), casada per decisió de la família i embolicada amb un amic del seu germà.
Aquesta és la columna vertebral, junt amb un esplèndit Ramon Vila en el paper de Pasquallino, germà de Cupiello, que omple l'escenari en les seves aparicions, d'aquesta divertidíssima comèdia, que ho és en el sdos primers actes dels tres que té. I és que el tercer acte va congelant mica en mica el somriure de l'espectador a mesura que avança. I potser perquè un no s'espera un canvi tan brusc de registre en el text, potser perquè el monòleg de Pep Cruz al llit és massa llarg, la sensació és que aquell glòbus que s'ha anat inflant alegrement les dues primeres parts, s'acaba desinflant.
Però és que definitivament la vida és així, a vegades alegre i d'altres vegades amarga.
1 comentari:
Comparteixo amb tu, Núria, gairebé tots els teus comentaris, trobant també una mica llarg el monòleg del Luca al llit quan s'està morint, el que fa que, com tan bé dius tu, l'obra decaigui una mica, en contraposició amb els dos primers actes.
De totes maneres, l'obra és un relat de la vida quotidiana molt aconseguit, una comèdia a la vegada divertida i amarga, retratant cada personatge uns caràcters molt definits i característics de l'època en que es desenvolupa.
De la interpretació, destacar en Pep Cruz que aconsegueix un Luca entranyable, tendre, despistat, enfadat..., molt ben secundat per la resta d'actors, tots molt ben posats en el seu personatge. L'ambientació excel.lent i el marc molt íntim, sembla que et trobis al bell mig de la casa on es desenvolupa l'acció.
En resum, una bona obra de teatre, representada en un lloc, La Biblioteca de Catalunya, que no coneixia en aquesta faceta i que espero poder tornar a gaudir-hi d'altres obres en un futur.
Carme Marcet
Publica un comentari a l'entrada