El diumenge dia 16 de Maig vaig anar al Teatre Victoria a veure aquesta obra de Calderón i, la veritat, vaig sortir molt satisfeta de les dues hores que aproximadament va durar l'espectacle.
Un pintor, D. Juan Roca (català, per cert) està casat amb Serafina, una dona que no és feliç en el seu matrimoni, doncs és presonera del temps en què viu i del seu amor per D. Alvaro, que inicialment creu mort però que en realitat no ho està i torna a la seva vida per raptar-la. Aquests tres personatges formen el triangle amorós d'aquesta obra on es barregen l'amor, la gelosia, l'honor i la venjança.
La CIA. NACIONAL DE TEATRO CLASICO, dirigida per Eduardo Vasco presenta aquesta obra de Pedro Calderón de la Barca, un dels principals exponents del "Siglo de Oro Español" i deixa molt clar els principis que hi regien: que un home té dret a matar a la seva dona i al seu amant si l'han ofès, és a dir, a mantenir el seu honor per mitjà de la venjança i del cruel assassinat.
És un exemple immillorable d'una obra on s'hi barregen els principis de la tragèdia clàssica amb els personatges típics de la comèdia que endolceixen el tema tràgic de l'obra i també amb fascinacions repentines, amors impossibles, naufragis,... que recorden la novel.la italiana.
Està molt ben interpretada per tots els actors, el vestuari és adequat a l'època, un bon acompanyament musical en viu i un decorat modern i minimalista (gairebé sempre format per quadres del pintor, però que es veuen per la part del darrere). Un d'aquests quadres té un paper verdaderament important en el final tràgic que té lloc per un cúmul de circumstàncies i casualitats que es van succeint irremissiblement.
L'obra passa simultàniament entre Nàpols i Barcelona, ciutat aquesta última que Calderón va coneixer i admirar i que va fascinar a tot el Barroc, segons ens explica el programa.
En resun, una bona tarda de teatre clàssic d'un dels dramaturgs espanyols més internacionals.
